Agrupació Excursionista Catalunya. Barcelona

Associació Excursionista i Ecològica Cordada. Barcelona

Foment Excursionista de Barcelona. Barcelona

Gent de Pau. L’Hospitalet de Llobregat

Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc. Sant Just Desvern

Servei General d’Informació de Muntanya. Sabadell

Unió Excursionista de Catalunya- Sants. Barcelona

Jornada sobre Mobilitat i infraestructures al Pirineu
Lloc: Museu Cerdà (c/ Higini de Rivera, 4), Puigcerdà.
Data: 11 de desembre de 2004. Programa i inscripcions

Consulteu el dossier sobre la neu artificial als Alps (en francés). CLICA

La nieve de Aragón prevé acercarse como nunca a Catalunya. La estación de esquí de Cerler estudia expandirse hacia el valle de Castanesa, en la Franja de Ponent, lo que dejaría al complejo aragonés a menos de 15 kilómetros del límite con Catalunya. Tomando como punto de partida la N-230 en El Pont de Suert (Alta Ribagorça), Cerler estará más cerca de lo que están ahora Boí-Taüll y Baqueira-Beret.

Motoristes contra la llei de medi natural

Noticia publicada a l'Avui del dia 7 de juliol de 2004i al telenoticies.

Cordada ens ha fet arribar la seva reacció, enviant una carta a la FEEC, que suscribim totalment

Benvolgut president de la FEEC

En referència a aquesta notícia, ens adrecem a tu per demanar-te si la Federació liderarà una resposta pública del món excursionista davant les reivindicacions dels motoristes, en sentit de demanar un més gran control de l’accés dels vehícles motoritzats al medi natural.

Creiem que és evident que el nostre col·lectiu és un dels més afectats per l’accés incontrolat i irresponsable de molts d’aquests motoristes “de muntanya” , quads, 4x4, i a vegades també cotxes “rally”, que no només fan malbé de forma greu els camins sino que en ocasions posen en perill la nostra integritat física. Qui no s’ha vist atemorit per aquests usuaris dels camins i pistes de muntanya, que t’obliguen a apartar-te a tota presa per evitar ser atropellats o rebre l’impacte d’una pedra arrancada violentament i llençada amb força cap a qualsevol banda?

Bé, tú com nosaltres, ja sabem de què estem parlant, ara el que ens cal saber, amb la major premura possible és si la direcció de la FEEC, que a les assemblees reclama a les entitats, ser el nostre portanveu davant la opinió pública i l’administració per evitar la mala imatge que suposa que cadascú faci la seva, es posarà en marxa per posicionar-se públicament sobre el tema, o haurem de ser les entitats qui prenguem la iniciativa.

T’agraïrem una ràpida resposta

Josep Escruela i Cabrera, director de l’escola de muntanya de Cordada Ass Excta i Ecol.
V i P Carles Valmaseda Blanco, President
Secretaria de Cordada, Ass. Excta. i Ecol. Passatge Dr. Torres 5, 08027 BCN tel.: 93 352 18 76
www.cordada.org
a.e.: secretaria@cordada.org

I Fòrum del Medi Natural, organitzat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, el 12 de juny de 2004. Per més informació

Vessament de gas-oil al bell mig de l'emblemàtica Paret de l'Aeri o Serrat del Moro (Parc Natural de Montserrat)

ATENCIÓ! s'està realitzant una recollida de firmes per tal que:
1. Depurar responsabilitats
2. Es digui a terme una neteja a fons de la zona afectada
3. Serveixi d'impuls per una millor gestió del Parc Natural de Montserrat

Communiqué de presse

*Journée européenne des parcs nationaux*

La Fédération Europarc, qui regroupe les espaces protégés de trente-sept pays européens, a lancé, en 1999, la Journée européenne des parcs nationaux. Celle-ci se déroule chaque année aux alentours du 24 mai, et
a pour objectif de faire connaître les parcs nationaux, et de promouvoir leur soutien par les populations des pays concernés.

Des menaces pèsent actuellement en Europe sur plusieurs parcs nationaux.
En Italie, le gouvernement livre les espaces protégés à l'exploitation privée ; en France, un projet de loi compromet le délicat équilibre assuré par la loi de 1960 ; en Slovénie, l'unique parc national, celui du Triglav, risque de voir sa superficie amputée.

Ailleurs, c'est la création de nouvelles zones protégées qui est refusée, comme en Suisse, ou limitée, pour laisser place aux aménageurs, comme dans le Parc des Hautes-Pyrénées, en Catalogne.

Enfin, partout, c'est l'avidité des bétonneurs qui tente de grignoter ces fleurons de notre environnement.

A cette occasion, Mountain Wilderness réaffirme :

- son attachement à l'existence d'espaces montagnards bénéficiant d'une protection forte ;
- sa détermination à faire échec à toutes les tentatives qui se multiplient actuellement en Europe pour affaiblir cette protection et ouvrir les parcs nationaux aux entreprises des aménageurs ;
- sa demande de création de nouveaux parcs nationaux dans les espaces vierges qui existent encore dans les limites de l'Union Européenne, en application de la Convention alpine qui prévoit le renforcement de la
protection des espaces.

*Mountain Wilderness*
5, Place Bir Hakeim
F-38000 Grenoble
tél. +33 (0)4 76 01 89 08 - fax +33 (0)4 76 01 89 07
http://www.mountainwilderness.org/

Enllaços amb informació sobre la creació d'un nou "Parc régional des Pyrénées catalanes". Va ser creat oficialment el passat dia 5 març.
http://www.parcs-naturels-regionaux.tm.fr/presse/43emeparcs_03-04.html
http://www.actu-environnement.com/ae/news/488.php4
http://www.admi.net/jo/20040307/DEVN0420017D.html
http://www.ame-lr.org/publications/parcs/index.html

I què és això del Projecte Dorve?! Es tracta d'un projecte que vol generar debat i reflexió entre els habitants de la comarca del Pallars Sobirà, per tal de que decideixin entre tots quin és el model de comarca que volen pel seu territori.

Per això, l'associació rurbans ha estat treballant durant cinc mesos organitzant unes taules de debat convidant a tots els agents comarcals per tal de debatre quatre problemàtiques principals que afecten el nostre territori: Planificació Territorial (gestió mediambiental, ordenació urbanística, arquitectura i paisatge, projectes d'agressió al medi, etc.), Desenvolupament econòmic (el monocultiu turístic, alternatives econòmiques, el sector primari, etc.), el despoblament (el nou despoblament de les capçaleres al fons de les valls) i la nova immigració (neorurals, hippies, immigrants... o pallaresos?!) i la cultura com actiu dinamitzador (la recuperació del patrimoni local, la cultura com atractiu turístic, etc).

Durant aquests cinc primers mesos s'han organitzat 18 reunions, amb més de 150 participants diferents assistint a aquestes trobades de debat: pagesos, ramaders, tècnics, polítics, empresaris, persones del món associatiu, jubilats, etc...

I què en farem de tot això?! Durant aquestes jornades de debat hem recollit una sèrie d'opinions, sugerències, comentaris, que han acabat sessió rera sessió en un conjunt de conclusions que reflecteixen el que pensen alguns dels habitants de la comarca.

L'objectiu és recollir-ho tot i fer-ho arribar als polítics locals i de l'administració autonòmica perquè ho apliquin en les seves polítiques.

I com ho farem? De moment organitzant durant el mes de juliol i agost dos exposicions al despoblat de Dorve, al Pallars Sobirà, on volem donar a conèixer als visitants de la comarca, què significa habitar en zones de muntanya. Farem també, unes taules rodones que reuniran polítics de la Generalitat, experts, agents locals i casos pràctics que acabaran d'aprofundir en aquest debat.

Però aquí no s'acaba. rurbans vol continuar amb la seva tasca i ampliar el nombre de participants. Així que a partir de setembre l'associació continuarà aquestes sessions de debat aprofundint en els resultats. De tot això se'n farà una publicació on es recollirà tot el procés i les conclusions.

Igualment rurbans no només anirà ampliant aquest projecte sinó que anirà obrint nous reptes per tal d'influir en la dinamització rural de muntanya dels Pirineus a partir de projectes imaginatius basats en la participació.

Us ha interessat fins ara tot això?! Si és així us convidem a visitar la nostra web i a conèixer-nos una mica més.

Hem rebut aquesta informació de MW Internacional:

K2 : de la conquête à... l'inconscience

Cette année a lieu le cinquantième anniversaire de la première ascension du K2, accomplie par une célèbre expédition d’alpinistes italiens, sous la conduite du Professeur Ardito Desio.
Afin de célébrer l’évènement, dont personne ne songe à nier l’importante valeur symbolique, le Club alpin italien patronne une série de treks en direction du camp de base de ce sommet mythique, treks dont l'organisation pratique est confiée à des agences touristiques privées. Plusieurs grosses expéditions viseront également l’ascension de la montagne.
Toute cette agitation médiatique soulève de préoccupantes questions en ce qui concerne l’impact environnemental que l’on peut malheureusement attendre d’une telle mobilisation.
La pyramide du K2 ferme la vallée glaciaire du Baltoro, vallée qui est également l’itinéraire obligé pour rejoindre les camps de base de trois autres 8000 très fréquentés : le Broad Peak et les Gasherbrum 1 et 2. L’aller-retour étant obligatoire, chaque visiteur passe deux fois par chacun des camps. L’an dernier, 600 étrangers ont atteint le cirque de Concordia, au pied du K2. Or, on estime que chaque trekkeur emploie cinq porteur, et chaque alpiniste une dizaine. Le calcul est facile.
L’an dernier, le Ministère de la culture et des Sports du Pakistan estimait à 20 000 le nombre de passages dans chacun des camps intermédiaires. dans l’optique des célébrations prévues cette année, c’est à un triplement de ce chiffre que l’on s’attend : la situation va devenir catastrophique.
Les conséquences sur l’environnement sont en effet considérables. Si les déchets non biodégradables sont maintenant relativement bien pris en compte (le CAI aurait, en particulier, demandé aux différents participants des expéditions de 2004 de signer un « Protocole Environnemental » leur imposant de rapporter leurs déchets non biodégradables), celui des déchets biodégradables n’est pas réglé pour autant. La fréquentation élevée de ces camps, dans lesquels rien n’est prévu pour le traitement des excréments humains, transforme rapidement ceux-ci en de gigantesques latrines, et l’élimination naturelle par le milieu ne se fait pas suffisamment rapidement.
Cette pollution s’ajoute à celle produite par des années d’occupation militaire sur la zone frontière entre le Pakistan et l’Inde proche, pollution qui aboutit dans les rivières issues du glacier du Baltoro et de ses voisins.
D’autres sources de dégradation de l’environnement sont également identifiées. Une des plus importantes est le prélèvement massif par les porteurs de tout ce qui peut servir de combustible au voisinage des camps. Ceci entraîne la disparition rapide de la couverture végétale, déjà extrêmement réduite dans ces zones, et accélère le processus d’érosion, qui renforce le phénomène de disparition de la végétation. Et, last but not least, il semblerait que certaines des expéditions prévues cette année prévoient un usage important de l’hélicoptère.

Depuis plusieurs année, Mountain Wilderness pousse les autorités pakistanaises à mettre au point une stratégie visant à orienter l’afflux des touristes vers d’autres zones que celle du Baltoro. Le Karakoram occidental, l’Hindu Kush, l’Hindu Raj, offrent des itinéraires aussi fascinants, même si moins connus et peu fréquentés, où il est encore possible de faire l’expérience de la wilderness des montagnes asiatiques. Une plus grande dispersion des visiteurs permettrait à la nature de métaboliser les traces physiologiques du passage humain et —chose peut-être encore plus importante— de rendre à l’alpinisme himalayen au moins une partie de sa vocation originelle d’exploration.
Au vu de la situation particulière de cette année, Mountain Wilderness International, en accord avec toutes ses sections nationales, et le WWF-Italie ont plus particulièrement demandé :
- au Gouvernement du Pakistan de fixer —au moins pour cette année— une limite maximale à l’afflux de visiteurs étrangers et de porteurs dans le Baltoro ;
- au Club alpin italien de reprogrammer en urgence au moins une partie de ses treks, en les dirigeant vers des itinéraires alternatifs, (comme —pour donner un exemple— la spectaculaire traversée « Biafo-Hisfar »), afin d’éviter impardonnable désastre environnemental.
Nous demandons enfin à tous les alpinistes et les randonneurs à bien réfléchir avant de prendre part à des initiatives qui auront probablement un effet négatif durable sur un territoire alpin dont la richesse et la signification symbolique ont une portée mondiale.
Carlo Alberto Pinelli
Mountain Wilderness International - Asian desk

Contact en France:
Mountain Wilderness France
5, Place Bir Hakeim
F-38000 Grenoble
tél. +33 (0)4 76 01 89 08 - fax +33 (0)4 76 01 89 07
www.mountainwilderness.org

Mountain Wilderness France ens comunica el traspàs d'en Patrick Berhault, Garant Internacional de Mountain Wilderness.

Mort d'un guide

Bérhault, c'est comme Tabarly, au début on n'y croit pas : « Non, ce n'est pas possible, pas lui, pas le meilleur...
Mais en même temps, nous ne pouvons que nous dire que l'un comme l'autre ont scellé leur destin par un choix —ne pas s'assurer— assumé en toute liberté.
Et choit la plume.
Et la page blanche, cette angoisse silencieuse, ressemble à ce vide qui l'a englouti, cette suprême « white wilderness » qu'est la mort.
De ce point d'orgue la légende n'avait nul besoin.
A Mountain Wilderness, égoïstement, nous déplorons la perte du garant exemplaire : celui qui par ses actes, ses positions éthiques, sa façon d'être alpiniste INCARNAIT et défendait par son être même, cette idée de la montagne que nous avons.
Patrick a régulièrement participé à la vie de Mountain Wilderness, en bivouaquant par exemple, en 1989, sous les fenêtres du siège de l'association des maires de stations de sports d'hiver, boulevard Haussmann à Paris, pour protester contre les attaques envers l'intégrité du Parc national de la Vanoise, ou en participant à la conférence de presse présentant l'ascension du Dolent en 1993, pour demander la protection du massif du Mont-Blanc. Ou encore, dans ce même massif, pour manifester, en arborant drapeau de Mountain Wilderness et T-shirt "Halte au TIR", contre le retour des poids lourds. Au début de l'an 2000, il s'est associé à d'autres alpinistes de renom pour parrainer la Charte Montagne et Alpinisme, code éthique du montagnard. Il n'hésite pas par ailleurs à "aller au charbon" au travers de dossiers qui l'intéresse particulièrement (rééquipement des voies d'escalade du Mercantour par exemple), voire à faire la promotion de MW au travers de soirées conférence-diapos.
Il avait d'ailleurs presque accepté il y a deux ans d'être notre président pour la France, mais, par un scrupule qui honore l'homme et décrit bien le personnage, il avait dit : « Après ma Traversée des Alpes, je suis tellement sollicité que je n'aurai jamais le temps d'étudier tous les dossiers et de les défendre comme il faut. »
C'était ça aussi Patrick, on fait les choses à fond ou on renonce.
Et c'est ainsi hélas que nous nous retrouvons aujourd'hui devant une très lourde tâche : présenter à sa famille, au nom de tous les membres de Mountain Wilderness, nos condoléances les plus sincères.

Olivier Paulin, Président,
Bernard Amy, Patrick Gabarrou, Francois Labande, Présidents d'Honneur
Mountain Wilderness France
5, Place Bir Hakeim
F-38000 Grenoble
tél. +33 (0)4 76 01 89 08 - fax +33 (0)4 76 01 89 07
www.mountainwilderness.org

Vegueu quina noticia, no serà que ja van prenent posicions de cara a la futura estació de Filià i Boí Taull!

A Cantabria també!

Plataforma en defensa de San Glorio. El próximo día 17 de Abril tienes un compromiso con las montañas, con la naturaleza de la Cordillera Cantábrica y con uno de los últimos rincones vírgenes de nuestra tierra, ajena todavía a la acción destructura del ser humano; en concreto tratamos de que las máquinas, los desmontes, la apertura de pistas, los aparcamientos, los tendidos, las canalizaciones.... no sean el legado que el hombre incivilizado deje en esta tierra.
Estamos hablando de los alrededores del Puerto de San Glorio, espacio protegido por ley (Parque Regional de Picos de Europa y Parque Natural de Fuentes Carrionas y Fuente del Cobre-Montaña Palentina)
Un grupo de empresarios han creado un consorcio llamado ‘Tres Provincias’ con el fin de promover una estación de esquí tan grande como la de Baqueira Beret que atraería a miles de personas y que acabaría con la belleza de estas espléndidas zonas naturales. En concreto se habla de hasta 80 Km de pistas con más de 13 remontes entre sillas y teleféricos, aparte de todas las infraestructuras necesarias para mantener activo este gran centro invernal.

Concentracion en San Glorio

SEGRIÀ. El Govern veu possible fer més estacions d'esquí al Pirineu
• La Generalitat farà un pla director sobre els complexos hivernals

Del Diari AVUI (2 de març del 2004)

Els llacs més alts, els més contaminats

en Joaquim Elcacho, ens informa d'un estudi fet per l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, del CSIC, que ha analitzat 24 llacs de muntanya del continent europeu i ha analitzat les concentracions de contaminants en els peixos que habiten en nou d'aquests llacs. A Catalunya el llac analitzat és el Redon, situat just a sobere del tunel de Viella. A les fotos adjuntes, publicades pel diari podeu veure'l a l'estiu i a l'hivern. Us recomanem la lectura de l'article complert a la pàgina 30 del diari

Més informació

Reunió anual del comitè Executiu de Mountain Wilderness Internacional

Es farà els dies 13 i 14 de març del 2004 a Vanzago, Milano (Italy).

Durant la celebració d'aquesta reunió, tindrà lloc el sorteig d'un folre polar entre les butlletes dels visitants de l'exposició de fotografies de l' acció de la Vall Fosca de juliol del 2003, que s'ha exposat en diferents entitats excursionistes de Barcelona els darrers mesos.
Ha resultat guanyadora: FRANCESCA CAPDEVILA BARBAL

MUNTANYES D'ARAGÓ

Ens ha arribat aquestA informació de Plataforma para la Defensa de las Montañas de Aragón amb un manifest com a protesta per la ampliació exhaustiva de les estacions d'esquí aragoneses i les activitats que tenen programades.
Si us voleu adherir, l'adreça per a la recollida de signatures és : http://www.ecologistasaragon.org/nieve

més informació: Plataforma para la Defensa de las Montañas de Aragón

Vall de Ruda

UNA RECALIFICACION QUE SUPONE PLUSVALIAS MULTIMILLONARIAS (8 gener de 2004)
Informa “El País” de que casualmente, el anterior gobierno de la Generalitat recalificó el valle de Ruda. Este tiene de titular a la sociedad explotadora de la estacion invernal de Baqueira, cuya principal propietaria es la familia Serra Santamans, del pujante grupo asegurador Catalana Occidente. La recalificacion entraña plusvaluas potenciales astronómicas, ya que en dicho predio van a construirse 800 plazas hoteleras, viviendas para 2500 personas, 1500 plazas de aparcamiento y 8000 metros cuadrados de superficie comercial.
Los terrenos - dice el diario - han sido comprados por un consorcio empresarial del que forma parte Construcciones, Materiales y Pavimentos y otras constructoras que tienen como accionistas destacados militantes de CIU. El enjuague no deja de tener matices sencillamente repugnantes.

Ja fa bastant temps que es parla del projecte d’urbanització de la Vall de Ruda, però potser ara és el moment de plantejar-nos diverses qüestions:

Com quedarà? Es podrà aturar?

Quan l’actual govern era a l’oposició havia parlat sovint en contra d’aquest projecte que destruirà una vall Wilderness. Hi ha permisos d’Urbanisme i de l’Ajuntament de Naut Aran per edificar aquesta vall. En aquests moments en que es parla molt de desenvolupament sostenible o turisme sostenible, es poden aprovar projectes faraònics com és el cas de Val de Ruda?

Trobareu informació als enllaços
http://www.unitatdaran.org/view.asp?u=foros&m=8

Pasqual Maragall, a Els matins amb Josep Cuní (27 de juny de 2002)
El president del PSC, Pasqual Maragall, ha dit al programa Els matins amb Josep Cuní, que “estan destrossant la zona de Baqueira”. Segons Maragall “a la Vall de Ruda hi ha una gran operació d’especulació urbanística amb uns preus de venda de 30 mil pts el metre quadrat que em fa pensar molt malament.”
Segons Pasqual Maragall la culpa de fets com aquest “és del moment de pèrdua de temps polític que vivim”. Pel candidat socialista “amb aquesta situació actual hem perdut poder, hem perdut diners i ara perdem el Pirineu”... http://www.onacatalana.com/actualitat/2002/20020627.htm

El grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi (6 de març de 2002)
condiciona l’aprovació de la urbanització de la Vall de Ruda, a Baqueira Beret, a un acord institucional
La revisió prevista del pla especial del sector Baqueira Cota 1500 inclou el compliment d’un conveni signat durant la tardor del 2001 entre l’empresa Baqueira Beret i l’Ajuntament de Naut Aran segons el qual el consistori compensava a l’estació d’esquí la renúncia a urbanitzar les seves propietats a la cota 1900 de Orri -tal i com s’havia establert en un pla general d’urbanisme datat l’any 1966- per la requalificació de 65.000 metres quadrats a la cota Baqueira 1500.
Aquesta requalificació suposa la construcció en aquesta zona de la vall de Ruda de 800 places hoteleres -que podrien incrementar-se-, 2.500 places de vivenda de segona residència i 8.000 metres quadrats de zona comercial.
Tenint en compte l’imminent redacció per part del departament de Política Territorial d’un Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, el grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi ha presentat avui en el si de las comissió de Política Territorial una proposició no de llei en la que es demanava una moratòria en la requalificació del sector de la Ruda ja que ‘aquest pla territorial parcial ha de tenir com a objectiu definir els paràmetres sobre els quals l’administració ha d’actuar per conduir el desenvolupament territorial vers un procés de sostenibilitat’...
...Segons el diputat aranès Francesc X. Boya, ‘nosaltres no ens oposem a la urbanització per part de l’empresa Baqueira Beret a la cota 1500 però volem que les condicions urbanístiques siguin la conseqüència d’un planejament racional i que s’atengui a criteris d’equilibri territorial, de sostenibilitat i de defensa del petit empresari del sector turístic. Per tant el que reclamem és un Pla amb visió territorial del conjunt de l’Aran que determini els paràmetres que ha de tenir en compte la actuació urbanística més important que s’ha fet mai a l’Aran’.
Per ampliar aquesta informació podeu contactar amb el diputat Francesc X. Boya al mòbil 649 98 51 84. http://www.psc.es/ambit/comlleida/Documents/view.asp?id=19219&apt=1455

Article del diputat al Parlament Paco Boya sobre el projecte urbanístic de la Val de Ruda, a l'Aran, i la necessitat de redactar un Pla Territorial Parcial (23 juliol 2002)
... L'Aran, a l´igual que Benidorm o altres zones amb expectatives turístiques en aquells anys, van ser objectius de macroprojectes com el de Beret, on es pretenia construir una gran urbanització de dotze mil places, en aquest cas a 2000 m. d'alçada i en sòl públic. L'activisme popular i la posició contrària d´una majoria d'ajuntaments va aturar el projecte.
La primera pregunta seria saber per quina raó les administracions han pres en aquests últims mesos la determinació de compensar l'empresa Baqueira amb el dret d'urbanitzar 65.000 metres quadrats a la zona de Ruda, en compensació dels suposats drets atorgats per aquella Llei de l´any 1963 i el subsegüent Pla General a la zona de Beret, malgrat que l'últim informe de l'any 1998 de la Generalitat de Catalunya, denegava categòricament l'existència dels mateixos i per tant qualsevol possibilitat d'edificar a Beret, atenent al criteri que tots els drets urbanístics atorgats per les lleis de la dictadura quedaven derogats per les posteriors lleis democràtiques aprovades al Parlament de Catalunya i les mateixes normes subsidiàries. Un litigi que, en tot cas, s'havia de dirimir jurídicament i que s'ha resolt amb un criteri estrictament polític en favor de l'edificació de Ruda en termes de compensació d'un dret que sembla, d'antuvi, discutible...
...Baqueira Beret és un dels motors econòmics de l'Aran i una de les empreses que ha gestionat amb més eficàcia i solvència el negoci de la neu. Cal fer aquesta afirmació, perquè seria injust entendre en aquest posicionament una desqualificació d'una empresa que, legítimament, defensa uns drets que considera vigents, si bé, i atenent al caràcter estratègic de la neu per a l'Aran cal plantejar-se una segona pregunta per saber si Ruda és una opció vàlida per als dèficits urbanístics i d'accés a les pistes que avui té Baqueira Beret...
...Ruda és la cua del final d'etapa d'un Govern que no ha sabut planificar, ni conciliar els interessos de les empreses amb l'interès general. Només cal fer un cop d'ull als plantejaments turístics d'altres contrades per adonar-se que el projecte de Ruda és anacrònic i fruit d'una improvisada precipitació. La massificació i un excés en l'oferta turística és un criteri que va en contra de qualsevol dels paràmetres que es reclamen per un territori que vol vetllar per una oferta turística equilibrada i de qualitat. Per tot això, la pregunta de: per què ara Ruda? Feta per en Pasqual Maragall al Parlament no té resposta política, perquè el projecte no es planteja des de la perspectiva de l'interès general...
Francesc X. Boya i Alós. Diputat del PSC- CpC i Secretari General d'Unitat d´Aran
http://www.psc.es/ambit/comlleida/Documents/view.asp?id=31128&apt=1462

Mountain Wilderness Eslovenia, ens comunica l'adreça de la seva pàgina web, els hi donem la benvinguda i afegim la seva adreça als enllaços de la nostra web. http://www.drustvo-mws.si/

Tibet : Noshaq

www.kailash.info/index_english.html

EXPEDICIÓ FEMENINA CATALANA EVEREST ’2004 “CARA NORD”

Des de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona i amb el recolzament de Mountain Wilderness de Catalunya, tres alpinistes catalanes (Maite Hernández, Sílvia Ferrandis i Núria Balagué) estem preparant amb il.lusió per a la propera primavera del 2004, una expedició femenina per assolir l’Everest per la seva cara nord.

Des que va ser mesurada i batejada per Sir George Everest, trepitjar aquest cim s’ha convertit en el somni de qualsevol alpinista. Actualment amb la millora de les infrastructures i dels mitjans tècnics, s’ha creat la falsa idea que trepitjar el cim de l’Everest és relativament assequible i que assolir-lo depèn només de tenir diners i d’un bon guia que t’hi condueixi. El tràgic final de diferents expedicions comercials l’any 1996 i el descobriment de l’èpica història de l’expedició d’Irvine i Mallory l’any 1924, han fet ressorgir altre cop el mite de l’Everest, de la dificultat i l’esforç que suposa assolir el seu cim i de la gesta que significa trepitjar el sostre del món.

Enguany, amb motiu de la celebració del seu cinquantenari, hem pogut reviure gran part de la història d’aquesta muntanya. Una data significativa és que de les 1600 ascensions que s’han dut a terme des del 1975 per 1200 persones, només ho han fet 75 dones. La primera d’elles va ser Junco Tabei el 16 de maig del 1975.

La idea d’aquest projecte va sorgir després de l’expedició “Dones al Shisha” on assolirem, la tardor del 2001, el cim del Shisha Pagma,(8.013m). Aquesta expedició es va caracteritzar per ser la primera íntegrament femenina , és a dir, que a part de les nou alpinistes catalanes, l’equip de suport al camp base ( la sirdar, la cuinera i l’ajudant de cuina) i les dues portadores d’alçada també eren dones. Això no només va ser una novetat per a nosaltres que estàvem acostumades a anar a expedicions mixtes i on l’equip de suport sempre eren homes, sino també per a les nostres sherpes que era la primera vegada que formaven part d’una expedició d’aquestes característiques. Ja que era una expedició femenina volíem contractar també dones per obrir oportunitats en aquest camps i contribuir al seu currículum. D’aquesta expedició, l’editorial National Geographic ha publicat “Les dones del Shisha” on Silvia Ferrandis narra les vivències i anècdotes viscudes a la muntanya. Als nostres ulls aquesta expedició va ser un èxit , no només per haver pogut assolir el cim, que com ja se sap depèn en gran part de la sort, sino pel fet d’haver intensificat els vincles d’amistat que ens unien. Com és ben sabut la convivència en les expedicions pot ser un dels punts més problemàtics pel fet que les experiències que s’hi viuen són en molts casos extremes (l’esgotament físic, el fred, haver de compartir menjar i aigua sovint escasos, l’aclimatació, etc... ). És molt important la cohesió del grup i la interiorització de l’objectiu.

Ara ens plantegem un repte major; la primera cordada femenina del nostre país al cim de l’Everest per la seva cara nord. La ruta a seguir és la normal d’aquesta cara, el coll nord, l’aresta nord i aresta nord-est i l’època escollida el premonzo. El que si que varia és el nombre de persones, ja que s’ha reduit molt per tal de fer una expedició més lleugera i alpina. També ho ha condicionat molt la dificultat que suposa aconseguir una esponsorització elevada. En aquest moment encara ens manca cobrir una tercera part del pressupost, fet que esperem poder tenir resolt ben aviat.

En la mesura que ens sigui possible, en el temps de que disposarem quan baixem del Camp Base, voldríem poder fer un seguiment del tractament dels residus que generen les expedicions. Partint de la premissa que s’aboquen incontroladament tots els residus que es baixen del camp base en el primer nucli poblat, voldríem documentar-nos de les possibilitats que ofereixen les ciutats més grans (Katmandú, Lhasa...) de poder reciclar o tractar de forma més adequada aquestes deixalles. En l’Expedició de neteja “Wilderness Annapurna ‘99” gràcies al finançament del que disposàvem, es varen poder retornar totes les deixalles no orgàniques a Barcelona pel seu reciclatge. Malauradament, això poques vegades és possible i per tant la única via que ens queda és verificar i documentar les alternatives. Comptem amb l’assessorament i suport de Mountain Wilderness per dur a terme aquesta tasca.